Iniciativa defensa la desaparició de les Diputacions provincials per evitar casos els de Carlos Fabra.

Enric Sorribes afirma que els darrers escandols del Cas Pallardó, els assessors, i la negació d’ajusts als perjudicats per l’incendi de l’Alcalatén demostren la veritable cara de l’ens provincial

EL portaveu d’Iniciativa a la Plana Baixa, Vicent Enric Sorribes, ha afirmat que cal una reforma de l’organització territorial per apropar més l’administració al ciutadà, on la comarcalització i el reconeixement del pes dels ajuntaments, ajuden a la desaparició d’un ens obsolet i inútil com són les Diputacions Provincials.

Segons el portaveu d’ Iniciativa “ l’actual descentralització de l’administració de l’Estat en comunitats autònomes ha conduït, entre d’altres coses, a que la divisió provincial de l’Estat espanyol en províncies ideada en 1833 per Javier de Burgos haja quedat superada, i amb elles les diputacions provincials. Aquestes, encarregades del govern i l’administració de la província, haurien de tindre com a finalitats garantir els principis de solidaritat i equilibri intermunicipals en el marc de la política econòmica i social, assegurar la prestació integral i adequada en la totalitat del territori provincial dels serveis de competència municipal, i participar en la coordinació de l’administració local amb la de la comunitat autònoma i la de l’Estat. Però les diputacions s’han convertit en massa casos –i sobre tot en Castelló- en reductes de caciquisme, clientelisme i amiguisme, on el govern de torn amb el seu president al capdavant, reparteix premis i recompenses entre els seus fidels i es despreocupa de les necessitats reals de la gran majoria de la ciutadania.

Tal i com ha afirmat Sorribes, les províncies i les diputacions són, a dia de hui, “decimonòniques maquinàries de burocràcia que se superposen en massa coses a les comunitats autònomes. D’aquesta manera, a les 17 administracions autonòmiques s’han de sumar les de les 50 províncies, la qual cosa al final suposa una despesa inassumible en forma de personal, manteniment i sous i dietes de diputats i els seus assessors. Allò al que s’hauria de tendir, doncs, és a alleugerir el pes d’aquesta administració, el que significaria, lògicament, la seua supressió, amb l’assumpció per part de les comunitats autònomes de les competències pròpies de les diputacions, així com del personal necessari per poder dur-les a terme de manera eficaç.”

Sorribes ha recordat que els defensors dels ens provincials, al·leguen que aquestes són necessàries per ajudar els municipis, sobretot els més menuts, en infinitat d’obres i serveis, i que sense aquesta ajuda, suposadamant desinteressada, molts ajuntaments no podrien subsistir. “Els esdeveniments de les últimes setmanes en les comarques de Castelló han demostrat que aquests arguments eren meres falàcies. La Diputació de Castelló ha estat l’escenari de l’augment desmesurat i sense justificació d’assessors de la presidència, l’inflat o engreix desproporcionat del quilometratge d’una diputada popular i la deixadesa en negar-se a ajudar els municipis afectats pel terrible incendi de l’Alcalatén de l’any passat. Tots tres casos ben coneguts per part de la ciutadania, i que denoten el tarannà que impera des de la Plaça de les Aules, amb aquell tuf a Cossi i a caciquisme restauracionista”

“En l’assumpte dels assessors – segons el portaveu d’IdPV a la Plana Baixa- hom pot vore amb claredat la prepotència del president de la diputació de Castelló, Carlos Fabra, que col·loca a ex càrrecs públics del Partit Popular i els seus familiars amb sous formidables per un treball que no és visible. Això li costa a la ciutadania de les comarques de Castelló al voltant d’un milió d’euros cada any, és a dir, un centre de salut per a un municipi d’uns 6.000 habitants. És això ajudar els municipis? De moment ja estan al voltant dels 35 assessors i càrrecs eventuals.”

En la mateixa línia, Sorribes ha remarcat que per una altra banda, si se confirma el cobrament irregular de dietes per quilometratge d’una diputada del Partit Popular, “estaríem davant d’un clar cas de balafiament de diners públics, de diners de tots i totes. Aquest fet reclama d’una investigació a fons que depure les responsabilitats que siguen necessàries, però que, sobretot, recupere els diners ingressats on no tocaven, arribat el cas.”

I finalment, ” allò que clama al cel,, és la justícia amb els pobles de l’interior, els més necessitats. L’any passat, un devastador incendi va arrasar termes sencers, amb milers d’hectàrees de bosc i conreus reduïdes a cendra, sobretot en Llucena, Costur, les Useres, l’Alcora, Atzeneta i Figueroles, fins i tot es va arribar a témer pel parc natural del Penyagolosa i el santuari de Sant Joan (Vistabella). Ara, apunt de perdre’s unes ajudes per la desídia del govern del senyor Francisco Camps, el president de la diputació, el senyor Fabra, es nega a ajudar eixos ajuntaments, amb l’excusa que no és de la seua competència. És això ajudar els municipis?”

VIcent Enric Sorribes ha resumit que el clientelisme, caciquisme, malbaratament dels diners públics, solapament de funcions, administracions excessivament abultades: això significa a dia de hui, en ple segle XXI, l’existència d’institucions creades i pensades per a un moment molt concret, el segle XIX.

Castelló,25  de juliol   de 2008

GABINET DE PREMSA D’INICIATIVA DEL POBLE VALENCIÀ

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: